Poema

Amb l'ombra dòcil

Amb l'ombra dòcil del teu cos m'avinc i amb tu reprenc el goig de caminar. Cap ruta no por dur-me més enllà perquè de tu me'n ve tot el que tinc. Minuciós, m'esforço perquè el dring de cada mot ens faci el viure clar. Em tempta el foc de l'horitzó llunyà i amb tu el contemplo, i amb tu vaig i vinc de mi a mi mateix. No hi ha desert si de tu em sento dolçament reblert i els meus ulls dels teus ulls són franc ressò. En tu m'aprenc i em desaprenc en tu, i aquest vaivé tranquil és el que em du fins al centre més pur del propi jo. Miquel marti i pol

Amb l'ombra dòcil

Miquel Marti i Pol

Mis haikus

He obert la porta i una sorpresa me portat al veure la neu al terra.	M'he despertat a mitja nit i la llenya a la xemeneia gairebé no em deixa dormir.
Porto tot un dia avorrida i els que em distreien eren els personatges d’un llibre.	Desprès d’un dia de festa jo estic aquí, al llit fent els deures.
Avui estic contenta, un dia amb la meva cosina em fa feliç.	Ja no se sap si estem a hivern, primavera o estiu avui fa calor, però que passarà demà?
Els arbres pelats estan i les fulles, on han anat a parar?	Tot el terra mig blanc esta, i aquell replà d’herba ven verd que es veu.
Fa vent, no sembla que faci fred, però surts al carrer i...	Es senten persones xiulant però em paro a escoltar i es la brisa del vent.

Haikus Quima

Camí de sol Pet les rutes amigues, unes formigues.	Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.	Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
Al aire, nu amb la llum de lluna i una mica de tu.	EL meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.	Xiprers gegants alcen sortidors verds Dins llums d'hivern.
Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.	Rera les llums de l'ametller en cascada, la tarda cau.
Tinta Estimo el negre aquest amb què ara et dic: "amo la nit".	Pluja La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.	Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
S'ha fos la lllum, i la nit m'ha posat barba estrellada.	Llac fosc la nit, com cascada sense cant caigué la llum.