Poema

Amb l'ombra dòcil

Amb l'ombra dòcil del teu cos m'avinc i amb tu reprenc el goig de caminar. Cap ruta no por dur-me més enllà perquè de tu me'n ve tot el que tinc. Minuciós, m'esforço perquè el dring de cada mot ens faci el viure clar. Em tempta el foc de l'horitzó llunyà i amb tu el contemplo, i amb tu vaig i vinc de mi a mi mateix. No hi ha desert si de tu em sento dolçament reblert i els meus ulls dels teus ulls són franc ressò. En tu m'aprenc i em desaprenc en tu, i aquest vaivé tranquil és el que em du fins al centre més pur del propi jo. Miquel marti i pol

Amb l'ombra dòcil

Miquel Marti i Pol